Al MEU AMIC ALBERT DURÁ.
 |
| Cara Sud del Castellar ( Alcoi ) |
Junts experimentàrem vivències que tan sols les pòden comprendre aquells que al igual que nosaltres, decidiren un dia compartir el mon vertical, i en contacte dirècte en la roca calcàrea.
De música, tan sols
teniem el so dels mosquetons i d'aquelles clavijes que tintinejaven en el
clavar del martell i que ficavem en les clavilles o grietes de la roca, buscant
assegurar lo millor possible aquella l'escalada en concret. (diem l’un, a l’altre… “esta clavija canta”).
S'escoltaven les paràules:
assegura, atent, recupera…….. i com no, la teua frasse famosa….. ( AÇÓ
AGUANTA).
Experimentàrem alegries
conjuntes al eixir per dalt d'aquella escalada que ens haviem proposat. I tristesa,
quan ens tocava rapelar i abandonar o retirar-nos de la paret per diferents
problemes, pero sempre tornavem fins a conseguir nostre objectiu.
Va passar el temps i ens
ferem majors…. i en això, ens tranquil-litzarem una mica, escalavem, si, pero ja
en menys impetu, passavem l’estona i realitzavem alló que ens agradava, escalar
o tan sols estar en la muntanya.
En el Castellar obrirem
junts algunes vies d'escalada, les quals, hui en dia i per a orgull nostre, son
repetides per escaladors mes jovens i
que ens han fet el relleu.
En les nostres visites
al Castellar, sempre parlavem d'obrir aquella cicatriu que ascendia d'una
manera oblíqua i que acavaba en aquella
eiximenera.
Buscàvem escalar-la, pero…… no voliem una via d'escalada sino una nova
ruta fins el cim del Castellar, alguna cosa diferent, amb un xicotet toc
d'escalada o alpí, pero sense buscar dificultats i fins i tot parlarem
d'equipar la ruta per a que tots i totes d'una manera senzilla la pogueren
realitzar.
 |
| Cara Sud del castella ( Alcoi ) |
Pero les coses que
passen.…… Mai iniciar-rem aquell proyecte i una mala passada de la vida, deixa
la nostra il.lusio arracanoda, irremediablement per a sempre.
A mi no se me
va oblidar allò que teniem en comu i per això vaig buscar que m'ajudaren per a
fer realitat allo que tu i jo pensavem. I un mati, ens vam equipar i vaem
iniciar i acabar l'escalada, que com ja dic, pensavem que sería senzilla, i
així és, però, en alguns passos la cosa es un poc delicada, els passos, no
superen el IV grau,(menys mal) pero no era allò que en principi ALBERT i jo
creïem, buscavem i desitjavem.
L’Eiximenera
final que tant ens agradava vorer-la des d'avall, es perfecta, es compacta i
aerea, pero tambe necessariament hi ha
que utilitzar tècniques d'escalada per a poder superar-la.(surt en passos de III
i IV INF).
ALBERT: Alli on sigues….. La ruta ja està oberta, i m'he
pres la llibertat de posar-li el teu nom. Ruta ALBERT DURÁ. Com a testimoni i
homenatge a tota la llabor que feres mentres pugueres pel be del muntanyisme i
de l'escalada, com testimoni al teu historial esportiu.
Fòres membre del G.A.M.E., de l'E.N.A.M. de
l'E.V.A.M., de la qual fores president en una època dificil i de transició.
I al final,
eixercires el carrec de president del Centre excursioniste d’Alcoi.
Tan sols en
queda dir que ara quant mire eixa repisa obliqua amb la seva eiximenera final,
ja no la veig ni la mire igual que avans i ara sempre que la mire, en vens a la memoria.
ALBERT DURÁ.
Un Muntanyer.
Ruta ALBERT
DURÁ. (El Pato)
La vía o ruta de escalada Albert Durá, no està equipada, tan sols existeis alguna clavija i una reunió amb dos spits i cadena.
Dalt de l'eiximerea si està equipat.
Dalt de l'eiximerea si està equipat.
Guillem Torres i Perea
